Traducció del castellà al català realitzada per Cristina Bedmar.
21 de novembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Avui al matí Vladímir Ílitx s’ha entrevistat amb Gorbunov. Des de les 11.30, Kamenev; a les 6, reunió. [1] Cap diligència per fer. L. Alexándrovna (Fotieva) té una butlleta [2] pel vot [Votat. Transmès el vot al Buró Polític. Comunicat també a Chicherin i a Stalin. Volódicheva], que Vladímir Ílitx va pregar recordar-li entre les cinc i les sis, per parlar amb Stalin. Però Lídia Alexándrovna se’l va endur i va dir que les explicacions que ell vol demanar-li a Stalin les hi donarà ella mateixa, de manera que no hi ha necessitat de recordar-li-ho; la mateixa Lídia Alexándrovna li ho recordarà. Kamenev 10:15-10:45.
21 de novembre, nit
Haskell, 11:30; Stalin, 12:30, fixats per al 22 de novembre [Haskell – a través de Kamenev. Lers- traductor. Stalin. Fet. Van venir els dos].
22 de novembre, matí (notes de Ni S. Alilúyeva)
I. Al matí, cap diligència. Les persones indicades han estat rebudes.
A la tarda, Kivdil i Brodovski (obrers de la fàbrica de porcellana) [Kivdil i Brodovsk informats del tràmit Zaks [3], qui pot subministrar tots els informes sobre ells] seran rebuts en la següent forma: a les sis entraran en el despatx de Gorbunov, qui parlarà amb ells i ens comunicarà quan Vladímir Ílitx haurà de passar-se un moment.
Cal gestionar l’accés (per les portes Troiskie).
II. Vladímir Ílitx ens va encarregar repartir entre tots els membres del Buró Polític i a Chicherin una carta rigorosament secreta concernent a la proposició d’Haskell, enviada a Nazaretian [4] en vuit exemplars per repartir per al vot [Enviat 15-20 minuts, n. 8565.]. Controlar amb la Burakova [5] —rebut.
23 de novembre, nit (notes de M. S. Manuchariánts)
5:10, Vladímir Ílitx està en el seu despatx. Va preguntar per un sobre de part de Sklianski [6], quan estarà llest el verbal del Buró Polític i com es realitzarà tècnicament. Li vaig preguntar a Sklianski, qui va prometre enviar el plec el 24 de novembre al matí.
6:45, un plec a Sokolnikov [7].
8:05, Vladímir Ílitx volia parlar amb Stalin, qui estava ocupat en una reunió de la secretaria del Comitè Central. Vladímir Ílitx va dir: «Aquesta nit o demà al matí, però ara no val la pena molestar-ho.» Se’n va anar a les 8:30.
Vladímir Ílitx va mirar tots els llibres recentment publicats. Li vaig lliurar a V. I. un plec de part de Zinoviev [8] i un material de part de Zaks.
24 de novembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx ens va encarregar que fixéssim una cita telefònica amb Irsman i Garden, representants australians, entre les 5 de la tarda i les nou de la nit esperaran a l’Hotel Lux, habitació 294, es pot comunicar a través del conserge.
Va trucar en Burakova, va demanar per parlar amb Vladímir Ílitx, perquè voti la proposició de Chicherin sobre el telegrama de Vorovski sobre els Estrets. [Enviat al Buró Polític a la nit.] [9]
24 de novembre, nit (notes de S. M. Manuchariánts)
Abans de la reunió, Kamenev es va entretenir amb V. I.
De 6.00 a 7.30, va estar en la reunió del Consell de Defensa. Des del Buró Polític li van transmetre a V. I., per al vot, les dades sobre la qüestió dels components de la comissió que examinarà la declaració del CC de Geòrgia. [10] Vladímir Ílitx no va votar.
25 de novembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx no se sentia bé, es va quedar en el seu despatx només cinc minuts, va dictar per telèfon tres cartes, a les quals volia demanar resposta.
Maria llincna (Ulianova) va dir, per no molestar-lo —si ell demanés resposta— que els preguntéssim a les persones interessades. Cap visita, ara com ara cap diligència. Hi ha dos sobres de part de Stalin i de Zinoviev: [11] no se li parlarà d’ells mentre no hi hagi disposicions i un permís.
25 de novembre, nit
Va arribar a les 6. Va parlar uns minuts per telèfon. De 6:30 a 7:30 es va entretenir amb A. D. Tsiurupa. Després va sortir de seguida, després d’haver-nos encarregat transmetre a A. D. Tsiurupa tots els papers de Kamenev que estaven en la seva taula en dues carpetes, i a Chicherin els articles sobre la concessió a Urqahart.[12] Així es va fer.
Però una part dels materials la té Nicolai Pétrovic (Gorbunov), o estan a l’arxiu.
Chicherin vol que se li digui que hauria volgut rebre instruccions personals sobre la concessió a Urqahart. Ell (Chicherin) surt demà al matí. Cal comunicar-ho demà al matí a primera hora (encara no s’ha fet). De 8:30 a 8:45, conversa telefònica. Goburnov va dir que se li transmetessin tots els materials sobre els trusts, les qüestions del finançament i la nota procedent de la secretària de Kamenev, ja que Vladímir Ílitx li havia demanat que els hi ensenyés a Tsiurupa. Ja vaig enviar les opinions sobre els trusts i la nota de Kamenev, a Tsiurupa, qui les va rebre i va pregar que les hi deixessin un temps per examinar-les. Evidentment, Nicolai Pétrovic li va donar també altres documents.
Els sobres no els hi he ensenyat. Però evidentment són molt importants. Calia discutir-ho amb Lídia Alexándrovna.
26 de novembre, diumenge, matí (notes de S. M. Manuchariánts)
Vladímir Ílitx va venir a les 12, va parlar per telèfon, li va donar un cop d’ull als llibres i va agafar un d’ells. A dos quarts de dues va sortir i es va emportar la relació d’U. Miliútin [13] i altres papers.
27 de novembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx va entrar en l’oficina al voltant de les 12, no va preguntar per ningú i se’n va anar aviat. Per mitjà de Nadiezda Konstantinova va demanar tot el material sobre el comerç exterior. Se li ha enviat tot a casa seva.
27 de novembre, nit (notes de M. A. Volódicheva)
Gorbunov va demanar que, de ser possible, se li fes signar a Vladímir Ílitx una carta de Zinoviev relacionada amb Münzenberg [14] (si és que l’ha rebut) i que se li transmetés a ell (a Gorbunov) el material sobre comerç exterior, perquè Vladímir Ílitx vol que Tsiurupa ho vegi; però avui Vladímir Ílitx no ho ha retornat. Ho té tot a casa seva. Per part de Vladímir Ílitx cap disposició. Poc després de les sis es van donar disposicions a la consergeria perquè es deixés un passi per Kramer. [15]
28 de novembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx no va venir a l’oficina, va parlar dues vegades amb Lídia Alexándrovna per telèfon. [Veure paperet adjunt] [16] Va demanar l’article de Sorokin a l’Economicheskaia Ginz del 26 de novembre, [17] sobre les 159 directives [L’article ha estat retallat, enganxat i enviat a casa seva], després li va deixar uns encàrrecs a Lídia Alexándrovna; per a la tarda, fins ara, cap encàrrec.
28 de novembre, nit (notes de S. M. Manuchariánts)
A les 7:15, Vladímir Ílitx va voler que es localitzés a Avanesov per demanar-li que li truqués per telèfon. Va trucar una altra vegada i va deixar el seu telèfon. Li vaig dir a Vladímir Ílitx que Avanesov estava en la sessió del Col·legi de la Inspecció Obrera-Camperola. «Llavors, deixi, li trucaré demà al matí.» Hi havia un document que Vladímir Ílitx havia de signar, de part de Gorbunov, dirigit al Presídium del Comitè Executiu Central de totes les Rússies, amb còpia a Bogdanov i Fomin, [18] concernent a la proposta de reexaminar en el si del CEC el traspàs de les fàbriques de travesses de ferrocarril des del Consell Superior de l’Economia Nacional al Comissariat del Poble pel Transport. Vladímir Ílitx ho va signar (a casa seva i ho va enviar a la secretaria).
29 de novembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx estava a l’oficina a les 12:20. Va preguntar per Stalin, qui va estar amb ell fins a la 1:40 p.m. Cap disposició per a la nit. Cap paquet ni correspondència.
29 de novembre, nit (notes de M. A. Volódicheva)
El Buró Polític ha comunicat (8812) que la qüestió de les Repúbliques Federades es discutirà en el Buró Polític demà (enviat no com a informació, sinó per examen.) [19]
Vladímir Ílitx va parlar per telèfon de les 5:30 a les 6. Va preguntar si hem rebut de part de Stalin un document sobre el programa de reparacions navals. Va parlar uns minuts per telèfon amb Kamenev. Va dictar per telèfon les seves observacions sobre el programa de reparacions navals, i va demanar que les hi comuniquéssim a Kamenev (la qual cosa es va fer).
Va preguntar si se li ha enviat el telegrama a Haskell a Londres. El secretari de torn a l’oficina de Chicherin va contestar afirmativament. [Còpia del telegrama enviat a Haskell amb la signatura de Litviniv. Rebuda el 30 de novembre. Demà al matí enviarà una nota per escrit] Comunicat a Vladímir Ílitx.
De 7:50 a 8:50 va venir Avanesov. Van conversar en el despatx. Va marxar a les nou. Durant el col·loqui amb Avanesov, va preguntar per a quan ha estat convocat el plènum del Comitè Central. Demà la qüestió serà examinada pel Buró Polític (juntament amb l’ordre del dia dels treballs), i en l’últim plènum del CC s’ha decidit fer coincidir la convocatòria del plènum amb el Congrés dels Soviets. Això ha estat comunicat a Vladímir Ílitx. [20]
30 de novembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx va arribar a l’oficina a la 1:10, va parlar per telèfon i va demanar el número 763 de les últimes notícies del 13 d’octubre: li interessa l’article de Pechekonov. [21] Ho va trobar i se’l va emportar a casa seva.
Vladímir Ílitx es va quedar en el despatx exactament cinc minuts i se’n va anar de seguida cap a casa seva. Cap diligència. Ara com ara, tampoc paquets ni correspondència. Lídia Alexándrovna va dir que es prengués nota, simplement per informació, que els sobres d’Haskell i de Chicherin li han estat entregats a Kamenev.
30 de novembre, nit (notes de S. M. Manuchariánts)
Vladímir Ílitx va arribar a l’oficina a les 6:45, va preguntar què hi havia de nou i que quan havia acabat la reunió del Buró Polític. Li vaig dir a Vladímir Ílitx que havien arribat nous llibres; va voler que els l’hi portés. Va retornar el diari Últimes Notícies del 13 d’octubre.
A les 7:55, Adoratski va venir a veure a Vladímir Ílitx, es va quedar amb ell fins a les 8:40. Vladímir Ílitx va parlar per telèfon. Va demanar el verbal del Buró Polític i li vaig donar. Vladímir Ílitx va dir que es guardessin els verbals del Buró Polític. Em va recomanar que cuidés particularment el llibre d’Engels: Testament polític.
1 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
A les 11:20 Vladímir Ílitx va trucar per telèfon a Lídia Alexándrovna i va demanar que es fixés una cita per les 12 amb Molotov. [Ha vingut]
Va venir Molotov, juntament amb Sirtsov, de 12 a 1:30. Per ara, cap diligència. Ni paquets ni correspondència.
2 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx va arribar a la 1:30 de la tarda. Es va quedar només deu minuts. Va demanar que es busqués a Lídia Alexándrovna. Li va demanar que reunís per les sis el material sobre la Direcció Central de Pesca amb previsió de l’entrevista amb Knipovic, a qui hem de citar per les set de la tarda. El material el té Gorbunov; procurar que per les sis estigui tot aquí. Per a Knipovic cal deixar directrius a tots els punts de control perquè el deixin passar, ja que no té acreditació.
Avui al matí Vladímir Ílitx ha rebut al metge, qui li ha dit el següent: una vegada cada dos mesos, Vladímir Ílitx ha de prendre’s un descans d’uns dies. A més, no li ha donat permís per presidir el dimarts —i el dijous només per poc temps— i després del dijous ha de marxar uns dies. Va trucar Gorbunov i va dir que se li comuniqués a Vladímir Ílitx, en la primera oportunitat, que el 19 de desembre Rikov va partir amb el tren ràpid de Tbilissi; cal dir-li-ho perquè a Vladímir Ílitx això li interessa molt.
Vladímir Ílitx ens va encarregar citar a Kamenev per les 8 (va telefonar a les 2:05 de la tarda).
Recordar a Lídia Alexándrovna que li pregunti a Vladímir Ílitx de quin article de Kin [22] exactament va parlar amb Tsiurupa, perquè aquest no l’ha pogut trobar.
2 de desembre, nit
En el despatx des de les 6:30; de 7 a 8, Knipovic; de 8 a 9:15, Kamenev.
Em va donar una carta en anglès i va dir que ens informéssim sobre quan surt Irsman. El director del «Lux», Kaizer, ens va contestar que probablement Irsman no sortirà avui i que demà ens dirà amb precisió el dia de la seva sortida. [Nota de Kaizer: Irsman no sap exactament quan sortirà, però es quedarà aquí molt temps, potser fins i tot uns mesos.] Cal dir-li-ho a Vladímir Ílitx en retornar-li la carta. Va signar la carta per Münzenberg [Carta entregada a Münzenberg a través de Gorbunov. M. Volódicheva], amb la reserva que està convençut que l’inici de la carta no està escrit correctament en alemany. Va dir que se li deixés còpia a la secretaria (n.8579).
Té en el seu poder, per la signatura, la carta per Sviderski, nosaltres tenim la còpia.
Si la retorna signada, enviar-la a l’adreça deguda [23].
Gorbunov ens va entregar uns retalls de diaris [Posat sobre l’escriptori de Vladímir Ílitx]: una carpeta amb material recent, una altra amb material més vell. Aquest material serveix per al discurs de Vladímir Ílitx al congrés dels Soviets; va demanar que se li reunís. Crec que se li ha de preguntar a Lídia Alexándrovna si li ho podem lliurar el diumenge.
Vladímir Ílitx ens va encarregar preguntar-li a Belenki [24] quan arribaran (exactament) Rikov i Dzerjinski [Belenki ens va comunicar que Dzerjinski sortirà de Tbilisi aproximadament el 8 de desembre, s’aturarà durant el viatge per a inspeccions, i arribarà a Moscou més o menys el 13 de desembre. Rikov va sortir de Tbilisi el 2 de desembre, serà aquí el 4 de desembre al matí (en relació amb Rikov, cal saber i tornar a trucar). Belenki va tornar a trucar i va dir que Rikov arribarà avui a les sis de la tarda, però volia saber de nou i tornar a trucar. Va demanar informacions sobre la línia.]. Li interessa molt. No he pogut localitzar a Belenki.
Es va informar Vladímir Ílitx que Frumkin prepara uns materials i els enviarà el dilluns al matí o el diumenge a la nit.
Vladímir Ílitx li va preguntar moltes vegades a Gorbunov per la nota de Mijailovski sobre la qüestió financera. Ha de tenir-la la Nadia (Alilúyeva). En el cas que les necessités, diu que li retornin les dues notes de Mijailovski i la nota de Krasnochekov. [25] Se’n va anar a les 9:30.
3 de desembre, matí (notes de S. A. Flakserman)
Vladímir Ílitx va arribar a l’oficina a les dues. Va manar a buscar a una taquígrafa. Volódicheva no estava a casa seva, i Vladímir Ílitx va dir que no se la busqués, perquè el que ha d’escriure és poc i ho faria a mà. Comunicat a Vladímir Ílitx: la nota de Belenki sobre l’arribada de Rikov i Dzerjinski, a més de la nota de Kaizer sobre la sortida d’Irsman. Vladímir Ílitx vol que ens informem, a través de Voitinski del Comintern, que parla anglès, per a quan li serveixen a Irsman les notes escrites.
Vladímir Ílitx va estar en el despatx vint minuts i després va marxar.
3 de desembre, diumenge, nit (notes de S. A. Flakserman) .
Vladímir Ílitx va venir a l’oficina a les sis de la tarda. Belenki va comunicar que, segons les dades del Comissariat del Poble pel Transport, Rikov va passar per Bakú el 3 de desembre, se l’espera a Rostov per al 5 de desembre. Se li va enviar un telegrama a Dzerjinski per saber-ne alguna cosa. No li ho he transmès a Vladímir Ílitx.
A les 6:45 Vladímir Ílitx em va encarregar dir-li a Avanesov que va rebre la seva carta i la va llegir, i que voldria parlar amb ell primer per telèfon. Contestar demà al matí.
A les set de la tarda Vladímir Ílitx va deixar el seu despatx.
4 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx va venir a l’oficina a les 11:05. Va voler que se li donessin notícies precises sobre l’arribada de Rikov. [Vaig trucar a Belenki, li vaig demanar que tornés a informar-se amb precisió. Va prometre respondre aquesta nit] A les 19:40 Vladímir Ílitx va trucar perquè se cités a Avanesov per les onze. Avanesov va venir a les 11:15 i se’n va anar a les 12:10, van parlar de comerç exterior. A les 12:30 Vladímir Ílitx va ser al despatx de Gorbunov, després va tornar i li va dictar per telèfon a Volódicheva. A les 2 va marxar a casa seva. A les 6 de la tarda Volódicheva anirà a veure a Vladímir Ílitx amb Kolegaev (telèfon 174-14, o a través del número de Trotski).
Tan bon punt arribi Rikov (si Vladímir Ílitx ja estarà en el camp, ja que surt el dijous), cal posar-lo en contacte amb Vladímir Ílitx per telèfon. [Tenir present això.] A les 5:50 Vladímir Ílitx veurà a Zukov, durant deu minuts; de 8:15 a 9, Tsiurupa (si aquest horari no li convé a Vladímir Ílitx, demà al matí a les 11 o a les 12:30).
4 de desembre, nit (notes de S. M. Manuchariánts)
A les 5:30 Vladímir Ílitx li va dictar a Volódicheva una carta per Litvinov i unes paraules de salutació al III Congrés de la Internacional Juvenil Comunista. [26]
Vladímir Ílitx em va trucar per telèfon i em va preguntar què hi havia de nou avui. Em va comunicar l’horari i les persones que tenia citades per avui. A les 5:50 va venir Kolegaev, per al tancament dels teatres, fins a les 6:10. Immediatament després va venir Zukov amb Goltsman i Lavrentiev, fins a les 6:50, van parlar de la indústria elèctrica. Després d’ells, Frumkin, de 6:50 a 7:25, sobre el comerç exterior. A les 7:30 Vladímir Ílitx va sortir de l’oficina; a les 8 va tornar. Va preguntar si Litvinov havia contestat. Va demanar el telegrama d’Haskell. Va retornar el llibre de l’espanyol César Reyes, va manar traduir la dedicatòria i el contingut del llibre. [27] La comissió composta per Zinoviev, Trotski i Bukharin es va reunir el 4 de desembre (avui) a la nit: se li ha enviat a la comissió una còpia de les notes de Vladímir Ílitx (a nom de Bukharin) sobre la qüestió de les tasques de la nostra delegació a la Haia. [28]
A les 9:00 Vladímir Ílitx va sortir de l’oficina.
5 de desembre, matí (nota de N. S. Alilúyeva)
Litvinov va informar que s’ha confirmat que Haskell va rebre el telegrama a través de la nostra missió: comunicar-li-ho a Vladímir Ílitx.
Vladímir Ílitx va arribar a l’oficina a les 10:45, va preguntar si s’havia reunit la comissió Bukharin-Zinoviev-Trotski: li vaig contestar que s’havia reunit durant la nit. Se’n va anar a la 1:40
A les sis vindran a veure a Vladímir Ílitx els obrers txecs (veure la llista). [29] És necessari donar indicacions en tots els punts de control per l’accés: per al Kremlin el tenen (per 15 minuts). Informats.
A les set vindrà per mitja hora Popov (Informat). De Litvinov ha d’arribar una comunicació escrita sobre el lliurament del telegrama a Haskell.
6 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
De 6 a 6:45, els txecs: Josef Hans, Hamosta, Franek, Richter, Haper amb Antselovic. [30]
6 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx va arribar a l’oficina poc després de les 11. Li va preguntar a Lídia Alexándrovna si havia escrit unes cartes que li havia encarregat (a Iakovieva, Kamenev, Tsiurupa). Va voler que se’l posés en contacte telefònic amb Stalin i es va posar d’acord amb ell per una entrevista. A les 12:40 va venir Stalin i va estar amb ell fins a les 2:20. Van demanar entrevista: Eiduk per les 7:30; per les 6, Dovgeleski; per les 7, Bogdanov. Després de Stalin, volia parlar amb Mechetiakov. [No va poder parlar amb ell perquè es va estar massa temps en la reunió].
A les 2:25 se’n va anar a casa seva. Va trucar Kamenev, per avisar que enviarà un sobre a nom del company Lenin, i que cal lliurar-se’l directament a ell. [Rebut a les 4:45 i deixat a l’escriptori de l’oficina. Volódicheva.]
6 de desembre, nit (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx va llegir la carta de Kamenev a les sis. De 6:05 a 6:30 Bogdanov; de 6:55 a 7:20, Eiduk; des de les 7:25, Dovgeleski.
Durant uns 15-20 minuts va dictar els seus records sobre N. E. Fedoseev. [31] Va sortir poc després de les nou. Els records han estat enviats, a petició seva, a Ana Ilinicna (Elizarova) (veure còpia).
7 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx va venir a les 10:55; a les 11 es va iniciar la sessió del Buró Polític, presidint Kamenev. Participa Vladímir Ílitx, qui surt a les 2:20 per anar a casa seva.
7 de desembre, nit (notes de S. M. Manuchariánts)
Vladímir Ílitx va venir a l’oficina a les 5:30, va parlar per telèfon amb Stalin i altres, va donar una sèrie de disposicions per al Buró Polític i lakovieva. Va sortir a les 6:15 cap a Gorki, emportant-se els papers dels assumptes pendents.
8 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
A les 12:10 Vladímir Ílitx va trucar per telèfon a Lídia Alexándrovna i va parlar amb ella sobre les decisions preses pel Buró Polític.
A les 12:15, amb Belenki, se li ha enviat a Vladímir Ílitx: 1) el verbal del Buró Polític n.39, [32] i 2) la llista dels funcionaris responsables a escala panrussa i de districte (per part de Sirtov). Vladímir Ílitx volia trucar més tard per telèfon i dictar.
8 de desembre, nit (notes de S. M. Manuchariánts)
Vladímir Ílitx va telefonar a les 5:35, li va dictar a Volódicheva: a les 5:50 va parlar amb ell Lídia Alexándrovna; ell va votar sobre tres qüestions per al Buró Polític: el telegrama de Vorovski, Mdivani, Chicherin del 7 de desembre de 1922 sobre la composició de la comissió per l’examen de la resolució en el X Congrés dels Soviets i sobre les paraules de salutació al congrés de tota Ucraïna. [33] Va dictar el reglament del Buró Polític. [34]
9 de desembre, nit (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx va telefonar a les 6:05 encarregant-me una diligència. S’han enviat les cartes de Vladímir Ílitx sobre el treball dels vicepresidents: [35] a Rikov, Stalin, Tsiurupa i Kamenev.
Belenki portarà un paquet per Vladímir Ílitx, de part de Kamenev.
Suvarin retornarà aquesta nit la carta de Vladímir Ílitx en francès. [36]
Se li envia a Vladímir Ílitx: 1) la seva carta sobre el treball dels vicepresidents (l’original, una còpia, i una còpia de la vella decisió). [37] Una carta de Zetkina i el medicament.
10 de desembre, matí
Res de part de Vladímir Ílitx.
10 de desembre, nit
Va trucar poc després de les sis. Va voler que se’l posés en contacte amb Stalin. Va votar el telegrama de Kirov, Vasiliev i Poluian sobre els socialistes-revolucionaris. [38]
A la primera oportunitat cal enviar-li a Vladímir Ílitx la seva carta a Lazzari en francès, revisada per Suvarin; a les 8:45 Vladímir Ílitx va demanar que se li enviés a Frumkin una carta en la qual li pregunta la seva opinió sobre les tesis d’Avanesov. Enviada. Informar-se demà al matí amb el mateix Frumkin per a quan enviarà la seva opinió. [39]
Demà al matí preguntar també per Gorbunov (veure còpies número 8605 i 8606). [40]
La carta per Lazzari no ha d’enviar-se expressament. Enviar-la només en el cas que algú hi vagi. Ho va dir Vladímir Ílitx.
11 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Cap diligència. Vladímir Ílitx no ha trucat en cap moment. Esbrinar que per aquesta nit no hi hagi menys de 14° a l’oficina.
11 de desembre, nit (notes de S. M. Manuchariánts)
Cap diligència. Vladímir Ílitx no ha trucat.
12 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Vladímir Ílitx va venir a les 11 a Moscou. Va arribar a l’oficina a les 11:15. Es va quedar una estona i a les 12 se’n va anar a casa seva. Després de les 12 han de veure’l Rikov, Kamenev i Tsiurupa. [Han vingut.]
Vladímir Ílitx va sortir de l’oficina a les 2:00. Fins a les dues, van estar amb ell Rikov, Kamenev i Tsiurupa. Ara mateix, cap diligència per a la nit.
12 de desembre, nit (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx a l’oficina des de les 5:30. Va parlar per telèfon uns minuts. Va lliurar la carta per l’italià Lazzari, per al seu enviament i va dir que esbrinés de manera particular qui la portaria (que la porti un company de confiança). Dzerjinski de 6 a 6:45.
Stomoniakov (sobre el monopoli del comerç exterior), 7:45.
Va sortir a les 8:15.
La carta de Vladímir Ílitx a Lazzari es va enviar novament a Suvarin («Lux», 23). Aquest parlarà amb companys de confiança i demà al matí ens informarà, o millor li trucarà. [Esbrinar de manera particular, segons les instruccions de Vladímir Ílitx. Arribada confirmació de recepció per Suvarin.]
13 de desembre, matí (notes de L. A. Fotieva)
A les 11 van venir els metges. Van prescriure repòs absolut, marxar.
A les 12 aproximadament li va demanar a Fotieva que anés al seu apartament per liquidar els assumptes pendents. Va dictar unes cartes: al Comitè Central sobre Roskov, Frumkin, Stomoniakov i Trotski sobre el comerç exterior; als vicepresidents sobre la distribució del treball. [41] A les 12:30 va venir Stalin, va sortir a les 2:35.
13 de desembre, nit (notes de L. A. Fotieva)
A les 5:55 va manar a buscar a Fotieva. Se li van comunicar les respostes de Frumkin i de Trotski. Va fixar una cita amb Krzhizhanovski per al 14 de desembre a les 12. Va dictar de 7:30 a 8:25 una carta al plènum del Comitè Central sobre el problema del comerç exterior. [42] Volia trobar-se amb Frumkin, però va renunciar. De bon humor, va fer broma. Només es va preocupar per arreglar els assumptes pendents.
14 de desembre, matí (notes de L. A. Fotieva)
Va telefonar a les 11. Va parlar amb Fotieva sobre la carta sobre el comerç exterior. Va recomanar que no se li donés a ningú, perquè cal afegir alguna cosa. Va preguntar si vindrà Krzhizhanovski. Va telefonar de nou a les 11:10.
A la 1:10 va voler que se’l posés en contacte amb Iaroslavskii. Com que laroslavskii no s’ha pogut localitzar, va ajornar el col·loqui o la cita fins a la nit. A les 2:25 va trucar a Fotieva, li va lliurar una nota per Avanesov juntament amb una carta sobre el comerç exterior. Va disposar que, quan torni, se li enviï la carta a Frumkin, qui probablement la rebrà aquesta nit. Es va alegrar molt quan es va assabentar de la decisió del Buró Polític sobre Roskov, va riure i va dir que aquesta era una excel·lent notícia. [43] Humor aparentment bo, fa broma i riu.
14 de desembre, nit (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx va telefonar a les 5:45. Va demanar els verbals del Buró Polític. Va manifestar la intenció de dictar. Va voler que se’l posés en contacte amb laroslavskii. (laroslavskii va estar amb ell). A les 7 el metge. Frumkin va venir, però no es va trobar amb Vladímir Ílitx. Després de les 8 Vladímir Ílitx va preguntar si encara era aquí.
Li va dir a Lídia Alexándrovna que li ho recordés demà a les 12, quan Frumkin estarà amb Tsiurupa. Va voler que ens informéssim si se li han enviat a Trotski tots els materials sobre el monopoli del comerç exterior, i va lliurar els que ell tenia. Cal ensenyar-los-hi a Lídia Alexándrovna. La carta de Vladímir Ílitx sobre la carta de Bukharin ha estat enviada a Stalin i a Trotski a petició de Vladímir Ílitx. [Cal enviar-se-la a Frumkin?] El que vol afegir, va dir, ho escriurà a part.
Abans de les 8 li va dir a Lídia Alexándrovna que dictarà: 1) una carta a Zinoviev sobre Roskov a Pshov, 2) a Kamenev sobre la Unió de les Repúbliques Socialistes; 3) un paràgraf per afegir a la carta sobre comerç exterior.
Al voltant de les 9 va repetir que es reserva el dret de trucar fins a les 10. A les 10 aproximadament va trucar Maria Ilinicna i va dir que Vladímir Ílitx per avui no dictarà.
15 de desembre, matí (notes de L. A. Fotieva)
Va telefonar a les 11:50, va demanar les còpies de les cartes d’ahir. Fotieva va anar a casa seva; li va donar la carta escrita per ell mateix a Trotski; va encarregar a la Fotieva que la passés personalment a màquina i l’enviés, i que conservés una còpia en un sobre segellat en l’arxiu secret. [44] Li costa molt escriure, va manar que es destruís l’original, però s’ha guardat a l’arxiu secret juntament amb la còpia.
Va donar directrius sobre els llibres: separar els llibres tècnics, de medicina, etc. per retornar; els agrícoles, lliurar-los-hi a Maria Ilinicna; els de propaganda productiva, organització del treball pedagògic, a Nadiezda Konstantínovna; la narrativa, posar-la a la disposició de qui la sol·liciti; els llibres polítics, les memòries, etc., guardar-los per ell.
Va disposar a més que se li lliurin tots els verbals del Comitè de Finances, amb una nota del secretari, no massa llarga, però tampoc massa breu, a través de la qual pugui tenir una idea clara del treball del Comitè de Finances. Estat d’ànim no bo, va dir que se sent pitjor, anit no va dormir.
15 de desembre, nit (notes de L. A. Fotieva)
Va telefonar a les 8:30. Va dictar (primer per telèfon, després al seu apartament) cartes a Stalin i a Trotski. A Stalin, sobre una eventual intervenció en el Congrés dels Soviets. [45] A Trotski, de protesta categòrica contra l’eliminació, en l’ordre del dia del Plènum, del problema del comerç exterior, si és que existia aquesta intenció. Va acabar sobre les nou.
16 de desembre, matí (notes de L. A. Fotieva)
A les 11-11:45 van venir els metges (Kramer i Kozevnikov). Nadiezda Konstantínovna va enviar la carta als vicepresidents, després de copiar-la, evidentment anit o bé avui abans de l’arribada dels metges. Pakaln [46] diu que Vladímir Ílitx no vol anar a Gorki, sota el pretext que el viatge en trineu cansa molt i en automòbil no és possible. Pakaln explica que tots els dies a les 9:30 li porten el gos (Aida) amb el qual juga i al qual estima molt. Va arribar un telegrama de Förster [47] on es confirma que, abans de la seva intervenció en el Congrés, ha de fer repòs total i absolut per set dies almenys. Vladímir Ílitx no va trucar ni va donar cap disposició.
16 de desembre, nit (notes de L. A. Fotieva)
Va trucar Nadiezda Konstantínovna i va dir que es truqués a Stalin per comunicar-li, a nom de Vladímir Ílitx, que aquest no parlaria en el Congrés dels Soviets. A la pregunta de com se sentia Vladímir Ílitx, va contestar: regular, exteriorment està bé, però és difícil pronunciar-se. També a petició d’ell ens va encarregar que truquéssim secretament a laroslavskii perquè transcrivís els discursos de Bukharin i Pitakov en el plènum, i de ser possible també els dels altres, sobre la qüestió del comerç exterior.
18 de desembre, matí (notes de N. S. Alilúyeva)
Es reuneix el plènum del CC. Vladímir Ílitx no està present. Se sent malament: cap diligència ni directives.
23 de desembre (notes de M. A. Volódicheva)
Poc després de les vuit, Vladímir Ílitx em va manar a buscar, va dictar per prop de quatre minuts. Se sentia malament. Van venir els metges. Abans de començar a dictar va dir: «Vull dictar-li una carta al congrés, escrigui!». Va dictar ràpidament, però es veia que se sentia malament. Al final va preguntar quin dia era. Per què estava tan pàl·lida, per què no estava en el congrés. [48] Va dir que sentia haver-me robat un temps que jo hagués pogut passar en el congrés. No em va donar altres disposicions.
24 de desembre (notes de M. A. Volódicheva)
L’endemà, 24 de desembre: entre les sis del matí i les sis de la tarda em va trucar de nou. Em va advertir que el que em va dictar ahir, 23 de desembre, i avui 24 de desembre, és absolutament secret.
M’ho va repetir diverses vegades. Vol que tot el que dicta es consideri categòricament secret. Després va afegir també una altra disposició. [49]
Li van portar a Vladímir Ílitx les Cròniques de la revolució de Sukhanov, [50] tom III i IV.
29 de desembre
A través de Nadiezda Konstantínovna, Vladímir Ílitx va demanar que se li preparés una llista dels llibres que acaben de sortir. Els metges li van permetre llegir les Cròniques de la revolució de Sukhanov (III i IV tom). No s’interessa en la narrativa. Va demanar que se li preparessin les llistes per temes.
5 de gener de 1923
Vladímir Ílitx va sol·licitar les llistes de les noves publicacions des del 3 de gener i el llibre de Titlinov: La nova església.
17 de gener (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx em va citar de sis a set, per mitja hora. Va llegir i va corregir les notes al llibre de Sukhanov sobre la revolució. Durant 10-15 minuts va dictar la continuació de les mateixes notes.
Ha quedat satisfet amb el nou faristol que li facilita la lectura dels llibres i dels seus manuscrits.
Mentre dictava la frase: «als nostres Sukhanov…», quan va arribar a les paraules «… i no se’ls acudeix…» es va aturar, i mentre pensava en la continuació, va exclamar de broma: «Mira quina memòria! Me n’he oblidat completament del que volia dir. AI diable! Quina amnèsia més extraordinària!» Em va demanar que li copiés de seguida les notes i les hi donés.
En observar-lo mentre dictava durant uns dies he notat que s’irrita si se l’interromp a la meitat de la frase, perquè llavors perd el fil.
18 de gener (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx no va trucar.
19 de gener (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx va trucar sobre les set i poc després de les vuit. Va dictar la seva segona variant sobre la Inspecció Obrera-Camperola «Com reorganitzar la Inspecció Obrera-Camperola?», [51] durant prop de trenta minuts. Va dir que vol escriure-la al més aviat possible.
20 de gener
Vladímir Ílitx va trucar avui entre les dotze del dia i l’una. Va llegir el seu article Com reorganitzar la Inspecció Obrera-Camperola?, va afegir algunes coses i va fer correccions.
Va dir que Nadiezda Konstantínovna li donarà una nota concernent a una part del seu article i li va encarregar a Lídia Alexándrovna que s’informés amb precisió sobre el mateix tema: quines i quantes són al nostre país les institucions relacionades amb l’organització científica del treball. Quants congressos va haver-hi sobre aquest tema i quins grups van prendre part en ells.
No existeix cap document a Petrograd? (Khlopliankin [52] va enviar el mateix material que tenia Nadiezda Konstantínovna, una mica més detallat). Va demanar una llista completa de llibres. Em vaig quedar uns trenta minuts.
21 de gener (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx no va trucar.
22 de gener (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx em va trucar i vaig estar amb ell vint-i-cinc minuts (des de les 12 del dia fins a les 12:25). Va fer correccions a la segona variant sobre el Rabkrin; es va decidir definitivament per aquesta variant. Com que tenia poc temps, es va afanyar. Em va demanar que endrecés l’article, el copiés a màquina i se’l lliurés a la nit. Nadiezda Konstantínovna, quan em va fer entrar, em va dir que la infermera (de torn) no volia deixar-me passar. Després de deixar a Vladímir Ílitx, Nadiezda Konstantínovna va venir a la secretaria i va transmetre una instrucció de Vladímir Ílitx: “Deixar un espai en blanc en els punts que no he tingut el temps d’arreglar, si n’hi ha”. Va dir que a Vladímir Ílitx li semblava que, com que havia dictat molt ràpidament, potser no havia pogut escriure-ho tot. Vaig contestar que ho havia escrit tot i que, en cas de tenir algun dubte, tindria en compte les seves instruccions.
23 de gener (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx em va trucar entre les dotze i l’una.
Va revisar ràpidament una altra vegada l’article a dalt esmentat, va fer algunes petites modificacions. Em va dir que les repetís en la seva còpia i en la nostra, i que li lliurés una a Maria Ilinicna per Pravda. Article revisat i lliurat a Maria Ilinicna abans de les tres de la tarda. Va preguntar si havia tornat Lídia Alexándrovna i si les nostres vacances s’havien acabat.
30 de gener (notes de L. A. Fotieva)
El 24 de gener Vladímir Ílitx va trucar a L. Fotieva i li va pregar que demanés a Dzerjinski i a Stalin els documents de la Comissió sobre la qüestió georgiana, i que els estudiés detalladament. Li va encarregar aquest treball a L. Fotieva, a Glaser i a Gorbunov. La seva finalitat: un informe a Vladímir Ílitx, que li serveix per al congrés del partit. Evidentment, no sabia que l’assumpte es discuteix en el Buró Polític. [53] Va dir: «Abans de la meva malaltia, Dzerjinski em va parlar dels treballs de la Comissió i de “l’incident” [54] i aquest va ser per mi un dur cop».
El dijous 25 de gener va preguntar si havíem rebut els documents. Vaig contestar que Dzerjinski no tornaria abans del dissabte. Per això encara no els hi he pogut demanar. El dissabte vaig parlar amb Dzerjinski; va dir que els documents els té Stalin. Li vaig enviar una carta a Stalin, però no es trobava a Moscou. Ahir, 29 de gener, Stalin va trucar i va dir que no podia lliurar els documents sense l’aprovació del Buró Polític.
Em va preguntar si jo no li havia dit a Vladímir Ílitx una mica més del necessari: com estava, llavors, al corrent dels assumptes pendents? Per exemple, el seu article sobre la Inspecció Obrera-Camperola demostra que està assabentat de certes circumstàncies. Li vaig contestar que jo no li dic res i que no tinc cap raó per creure que estigui assabentat.
Avui Vladímir Ílitx em va trucar per conèixer la resposta i em va dir que es barallaria perquè li donessin aquests documents.
El 26 de gener, Vladímir Ílitx em va encarregar que li digués a Tsiurupa, Sviderski i Avanesov que, si estan d’acord amb el seu article, convoquin una sèrie de reunions i decideixin si és necessari preparar un pla amb vista al congrés, i un conjunt de manuals (evidentment per l’organització del treball). Coneixen els llibres de Kerzentsev, Ermanski? [55] Existeix un pla d’organització científica del treball? Hi ha en la Inspecció Obrera-Camperola una secció que s’ocupa de la creació de normes?
Avui m’ha preguntat què havia contestat Tsiurupa, si estan d’acord amb l’article ell, Sviderski, Avanesov, Resk i els altres membres del col·legi. Vaig dir que no ho sabia. Em va preguntar si Tsiurupa vacil·la, si de casualitat no tracta d’ajornar les coses i si parla sincerament amb mi. Li vaig dir que fins ara no havia tingut oportunitat de parlar amb ell, només li havia comunicat la tasca que se m’havia confiat.
El 24 de gener Vladímir Ílitx em va dir: «Abans de res, en el que concerneix el nostre assumpte ‘clandestí’ sé que vostès m’enganyen». Quan li vaig assegurar que no era cert, em va dir: «Pel que fa a això, tinc la meva opinió».
Avui, 30 de gener, Vladímir Ílitx em va dir que ahir, quan em va preguntar si podia prendre la paraula en el congrés el 30 de març, el metge va contestar negativament; però li va prometre que per aquesta data podrà aixecar-se i que en un mes tindrà permís per llegir els diaris. Tornant als documents de la comissió georgiana va dir rient-se: «En aquest cas, no es tracta de diaris, així que puc llegir-los de seguida». Segons sembla, l’humor no és dolent; no tenia compreses al cap.
1 de febrer (notes de L. A. Fotieva)
Avui Vladímir Ílitx m’ha trucat (a les 6:30) i m’ha comunicat que el Buró Polític li havia permès rebre els documents. [56] Va donar instruccions sobre les coses a les quals havíem de parar esment i en general sobre la forma en què havíem d’utilitzar-les. [57] Vladímir Ílitx va dir: «Si estigués en llibertat (abans es va travar una mica, després va repetir rient-se: si estigués en llibertat), podria fer-ho fàcilment jo mateix». Hem previst que per l’estudi dels documents es necessitaran quatre setmanes.
Va preguntar sobre l’actitud de Tsiurupa i els altres respecte al seu article. D’acord amb les instruccions de Tsiurupa i Sviderski, vaig contestar que Sviderski està completament d’acord. Tsiurupa està completament d’acord amb la part que concerneix la inclusió de membres, però té els seus dubtes pel que fa a la possibilitat d’exercir totes les funcions actuals de la Inspecció Obrera-Camperola reduint el seu personal a 300-400 persones. El punt de vista d’Avanesov no el conec. Demà es reunirà tot el col·legi.
Va preguntar si l’article havia estat discutit en el CC. Vaig contestar que no ho sabia. Vladímir Ílitx es va conformar amb aquestes informacions.
2 de febrer (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx em va telefonar a les 11:45. Va dictar l’article Més val poc i bo [58]. Va acabar a les 12:30.
Li va demanar a Lídia Alexándrovna que l’anés a veure demà passat. Quan se li va preguntar a quina hora, va dir que ara és un home lliure. Va afegir de passada que únicament entre les 2 i les 5 no es pot anar a visitar-lo; va dir que el vagi a veure a les 6, o bé que es posi d’acord amb la seva germana. Jo no el veia des del 23 de gener. En el seu aspecte hi ha una millora notable: té un to fresc, vivaç. Dicta, com sempre, en una forma excel·lent: sense aturar-se, trobant molt poques vegades dificultat en les expressions; més ben dit, no dicta, sinó que parla gesticulant. No té compreses al cap.
3 de febrer (notes de L. A. Fotieva)
Vladímir Ílitx em va telefonar a les 7 durant uns minuts. Va preguntar si havíem mirat els documents. Vaig respondre que només ho havíem fet des d’un punt de vista exterior i que eren menys dels que havíem previst. Va preguntar si s’havia discutit sobre això en el Buró Polític. Vaig contestar que no tenia el dret de parlar-li d’això. Va preguntar: «Li han prohibit parlar precisament i especialment d’això?». «No, en general no tinc dret a parlar dels assumptes pendents». «Així que aquest és un assumpte pendent?».
Em vaig adonar que havia comès un error. Vaig repetir que no tinc dret a parlar d’això. V.I. va dir: «Em vaig assabentar d’aquest assumpte per Dzerjinski abans encara de la meva malaltia. La comissió ha presentat l’informe al Buró Polític?». «Sí, ho va fer; el Buró Polític en general ha aprovat la seva decisió, segons recordo». Va dir: «Bé, penso que vostè farà el seu informe en tres setmanes aproximadament i llavors escriuré una carta». Vaig contestar: «Potser no tindrem temps en tres setmanes». Van venir els metges (Förster, que acabava d’arribar, Kozhevnikov i Kramer) i jo vaig sortir. Té un aspecte alegre i vivaç, tal vegada està una mica excitat per la visita de Förster que no el venia a veure des de feia temps.
4 de febrer (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx em va telefonar avui a les 6. Em va preguntar si tenia alguna objecció al fet que em truqués també en els dies de festa: («després de tot, vostè també voldrà descansar de tant en tant»).
Va dictar la continuació de l’article Més val poc i bo durant més de mitja hora. Aspecte descansat, veu vivaç. Sense vacil·lacions. Va acabar amb les paraules: «Bé, prou ara mateix. Estic una mica cansat». Em va demanar que ho transcrivís i que li truqui per telèfon quan l’hagi acabat. Perquè probablement continuaria l’article avui; va dir que ell té el vell hàbit d’escriure tenint davant seu el manuscrit, d’una altra forma té dificultat.
Nadiezda Konstantínovna em va dir que el metge alemany (Förster) l’havia examinat i li havia dit moltes coses que l’havien alegrat; li havia permès fer exercicis, li havia prolongat les hores de dictat dels articles, i Vladímir Ílitx estava molt content.
A les 8 em va tornar a trucar, però no va dictar, va mirar l’escrit mecanografiat i va afegir algunes coses. Al final va dir que tenia la intenció de mostrar l’article a Tsiurupa abans de lliurar-lo a la premsa i probablement també a algun altre membre del seu col·legi, i que pensa afegir encara alguna cosa a aquestes idees. El ritme del dictat va ser més lent que de costum. Té les compreses al cap. El seu rostre és una mica més pàl·lid. Evidentment s’ha cansat.
5 de febrer (notes de. M. A. Volódicheva)
Avui Vladímir Ílitx em va telefonar a les 12. Em vaig quedar uns 45 minuts. Ritme del dictat lent. En cert moment va tenir dificultat a trobar una expressió i va dir: «Avui hi ha alguna cosa en mi que no va, que no funciona (va insistir en aquesta paraula)». Va demanar el seu article Com reorganitzar la Inspecció Obrera-Camperola? Va llegir durant tres o quatre minuts en silenci. Després va seguir una estona i va decidir deixar-ho dient que em tornarà a telefonar avui a les 4, a les 5 o potser a les 6.
5 de febrer, nit (notes de M. C. Glaser)
Vladímir Ílitx va trucar a les 7 (menys 10) a Lídia Alexándrovna; però com ella se sentia malament, va preguntar per mi.
Va preguntar si ja havíem començat a seleccionar els documents de la comissió georgiana i per a quina data pensàvem acabar aquest treball. Vaig contestar que hem dividit els documents i hem començat a llegir-los; pel que fa a la data, pensem acabar abans del dia que ens havíem fixat, és a dir, en el marc de tres setmanes. Va preguntar com pensem llegir-los. Vaig dir que havíem arribat a la conclusió que cadascun de nosaltres havia de llegir-los tots. «És una decisió unànime?». «Sí». Vladímir Ílitx es va posar a calcular quant temps faltava pel Congrés. Quan li vaig dir que encara faltava un mes i 25 dies, va dir que aquest període potser era suficient; però, si necessitàvem més informació, podia ser massa breu, encara més si es considera el fet que per arribar fins al Caucas es necessita més temps encara. Va preguntar quant treballa cadascun de nosaltres i va dir que en cas de necessitat podem fer participar en el treball a M. Volódicheva i a S. Manuchariants. Després va preguntar si la nostra decisió de llegir-lo tot era formal. Vaig contestar que aquesta decisió no l’havíem escrit enlloc i li vaig preguntar si per casualitat tenia alguna cosa en contra. Va dir que, per descomptat, li semblava bé que tots ho llegíssim tot, però que les tasques de la nostra comissió eren molt indefinides. D’una banda, no volia complicar-nos excessivament el treball, però per l’altra calia tenir en compte el fet que durant el treball podia sorgir la necessitat d’ampliar aquestes tasques. Era possible que fos necessari demanar altres documents. Va preguntar on guardem els documents, com els utilitzem, si fem una breu llista de tots els documents i els copiem a màquina. («Això no ho complica massa?»). Finalment, Vladímir Ílitx va decidir que durant la setmana vinent precisarem quant temps ens fa falta, de quina forma estudiarem aquests documents, i si en examinar-los ens deixarem guiar per la necessitat de redactar un quadre general de totes les dades concernents a les qüestions que la comissió ha indicat, així com de totes aquelles qüestions que ens plantejarà en el transcurs del treball.
Després Vladímir Ílitx em va encarregar que li preguntés a Popov fins a on ha arribat amb l’examen dels materials per al cens de la Direcció Central d’Estadística a Petrograd, Moscou i Khàrkiv (si en aquesta última es va fer el cens), en quant temps preveu elaborar-los i si seran publicats. Vladímir Ílitx voldria veure’ls a la premsa abans del Congrés del Partit. Considera que, en virtut de la importància particular d’aquest cens, els materials han de ser publicats encara que les dades dels censos anteriors no s’hagin publicat; Popov va enviar a Vladímir Ílitx només els quadres. És necessari, per consegüent, exercir una pressió particular sobre Popov, enviar-li una sol·licitud oficial referent a això, després de parlar prèviament amb ell.
Em vaig quedar uns 20 minuts. Vaig veure a Vladímir Ílitx per primera vegada des que està malalt. Al meu entendre, té un aspecte bo i vivaç, només una mica més pàl·lid que abans. Parla amb lentitud, gesticulant amb la mà esquerra i movent els dits de la dreta. No té compreses al cap.
6 de febrer, nit (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx em va trucar entre les 7 i les 9. Em vaig quedar amb ell al voltant d’una hora i mitja. Al principi va començar a revisar el seu article Més val poc i bo. El van posar de bon humor les correccions fetes amb tinta vermella (no les correccions en si, el seu contingut, sinó la forma en què s’havien fet). D’acord amb les seves instruccions, l’article no s’havia copiat a màquina, i la còpia redactada inicialment havia estat completada amb les correccions que Vladímir Ílitx havia aportat mentre ho llegia. Però, donat el fet que les correccions no s’havien fet segons el mètode dels correctors, sinó amb el sistema habitual dels secretaris, en tornar-ho a llegir això li havia causat dificultats a Vladímir Ílitx. Va pregar que d’ara endavant es tornés a escriure-ho tot des del principi. En fullejar l’article, Vladímir Ílitx va fer algunes digressions, parlant del seu vell costum d’escriure i no de dictar; ara comprèn per què els taquígrafs no el satisfan (va dir: «No em satisfeien»); estava acostumat a tenir davant seu el manuscrit, a aturar-se, a reflexionar en cas de dificultat sobre el punt en què s’havia encallat, a passejar per l’habitació o fins i tot a sortir i a fer una passejada; i fins i tot ara sovint sent el desig d’agafar el llapis i escriure, o fer ell mateix les correccions.
Va recordar quan va tractar de dictar-li el seu article al taquígraf de Trotski, el 1918, i que en aquella oportunitat, quan sentia que anava a “encallar-se”, s’agitava i «accelerava» cada vegada més, amb una rapidesa «increïble» tant que al final va haver de tirar al foc tot el que havia escrit i posar-se a escriure ell mateix, fins que va acabar el Renegat Kautski, [59] que el va satisfer. Vladímir Ílitx va parlar de tot això molt alegrement, rient-se amb riure contagiós. Mai l’havia vist de tan bon humor. Va continuar dictant l’altra part del mateix article; el dictat va durar 15 o 20 minuts; després va deixar de dictar ell mateix.
7 de febrer (notes de L. A. Fotieva)
Em va trucar Vladímir Ílitx. Em va parlar de tres qüestions:
1) Dels resultats del cens (em va donar una tasca: em va demanar que li mostrés les proves del llibre sobre el cens. Li vaig dir que per això era necessari el permís de Stalin).
2) Sobre la comissió georgiana. Va preguntar fins a on ha arribat el treball, quan acabarem de llegir, quan ens reunirem, etc.
3) Sobre la Inspecció Obrera-Camperola. Si el col·legi preveu prendre ara una decisió qualsevol, «fer un pas d’importància estatal», o bé si l’ajorna fins al Congrés. Va dir que escriurà un articulo, però que no qualla; no obstant això, pensa reelaborar-lo més i, sense lliurar-lo a la premsa, fer-se’l llegir a Tsiurupa. Em va encarregar que li preguntés a Tsiurupa si ha d’afanyar-se a escriure aquest article o no.
Kozevnikov em va dir avui que hi ha una enorme millora en la salut de Vladímir Ílitx. Ja mou la mà i comença a creure que podrà recobrar el seu ús completament.
7 de febrer, matí (notes de M. A. Volódicheva).
Vaig estar amb Vladímir Ílitx a les 12:30 aproximadament. Va dir que dictaria sobre diversos temes, però el seu ordre el decidiria després. Va dictar sobre 1) Com es poden combinar les institucions del partit amb les dels Soviets?, i 2) És convenient unir l’activitat pedagògica i l’activitat pública?
En arribar a les paraules «quan més dura sigui aquesta revolució…», es va aturar, les va repetir més d’una vegada; era evident que li resultava difícil seguir; va demanar que l’ajudés tornant-li a llegir les frases anteriors; va començar a riure i va dir: «Aquí, em sembla, m’he bloquejat definitivament, i, apunti-ho si vol, m’he bloquejat precisament en aquest punt».
Quan li vaig dir que es tractava d’un mal inevitable per un període breu i que aviat podria escriure ell mateix, va dir: «Però, quan serà!». La veu cansada, amb un to de malalt.
7 de febrer, nit (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx va trucar entre les 7 i les 9. Em vaig quedar prop d’una hora i mitja. Va acabar la frase en la qual s’havia detingut ahir. Va dir: «Ara tractaré de desenvolupar el tema successiu». Després em va preguntar sobre els temes que ja havia tractat anteriorment; [60] després de llegir-li els temes, va observar que se li hi havia oblidat un d’ells (sobre les relacions entre la Direcció de l’educació professional i el treball general d’educació del poble). Va dictar la part general de l’article Més val poc i bo. Va dictar amb rapidesa i sense dificultats, sense detenir-se, gesticulant. Una vegada acabat, va dir que després tractaria de vincular aquesta part amb la resta de l’article. Estava cansat. A la nit em vaig assabentar per Nadiezda Konstantínovna que demà Vladímir Ílitx no dictarà; pensa llegir.
9 de febrer (notes de L. A. Fotieva)
Aquest matí Vladímir Ílitx va trucar. Va confirmar que portarà al Congrés l’assumpte de la Inspecció Obrera-Camperola. Pel que fa al cens, està preocupat perquè els quadres es publiquin de la forma deguda. Va declarar que està d’acord amb la meva proposició d’assignar la tasca del control a través de Kamenev o Tsiurupa, de confiar aquesta tasca a Krzhizhanovski i Sviderski. Aspecte i humor excel·lent. Va dir que Förster s’inclina a permetre-li les visites abans de la lectura dels diaris. Quan li vaig fer notar que em semblava que, des del punt de vista mèdic, això seria efectivament el millor, va reflexionar un moment i després va contestar amb molta seriositat que, en la seva opinió, precisament des del punt de vista mèdic això seria pitjor, ja que la premsa es llegeix i res més, mentre que una visita provoca un intercanvi.
9 de febrer, matí (notes de M. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx em va trucar a l’una. Em va dir que el que havia tornat a escriure li havia agradat més. Va llegir una part de l’article dictat ahir i no va fer gairebé cap correcció. Quan va acabar va dir: «Em va sortir bastant bé, sembla». Vaig tenir la impressió que estava molt satisfet amb aquesta part del seu article. Em va demanar que copiés el final: «Així és com, en la meva ment, jo lligo…», etc. Era al voltant de l’una.
9 de febrer, nit
Vladímir Ílitx va trucar a Lídia Alexándrovna. Nadiezda Konstantínovna va demanar que se li lliurés la part general de l’article. Perquè Vladímir Ílitx volia que ella la revisés.
10 de febrer (notes de L. A. Fotieva)
Em va trucar a les 7. Em va encarregar que li lliurés l’article Més val poc i bo a Tsiurupa perquè el llegís, si era possible, en un parell de dies.
Va demanar els llibres d’acord amb la llista. [61] Aspecte cansat, parla amb molta dificultat, perd el fil i s’equivoca amb les paraules. Té compreses al cap.
12 de febrer (notes de L. A. Fotieva)
Vladímir Ílitx està pitjor. Li fa molt mal el cap. Em va trucar durant uns minuts. Segons Maria Ilinicna, els metges li han causat tal agitació que li repicaven les dents. Ahir Förster va dir que quedaven categòricament prohibits els diaris, les visites i la informació política. A la pregunta de què entenia per informació política, Förster va contestar; «Bé, per exemple, vostè s’interessa pel problema del cens dels treballadors soviètics». Evidentment, el fet que els metges estiguessin tan ben assabentats va impressionar a Vladímir Ílitx. Segons sembla, a més, Vladímir Ílitx va tenir la impressió que no són els metges els qui donen indicacions al CC, sinó el CC el qui els dona instruccions als metges.
Va parlar amb mi, sempre sobre els mateixos tres temes: Em va dir que li feia mal el cap. Li vaig dir de broma que el curaria jo mateixa i que en dos dies li passaria.
14 de febrer (notes de L. A. Fotieva)
Vladímir Ílitx em va trucar després de les 12. El cap ja no li fa mal. Va dir que se sent molt bé. Que la seva malaltia és nerviosa, de manera que de vegades està molt bé, és a dir, té la ment perfectament clara, i de vegades, en canvi, està pitjor. Per això, hem d’afanyar-nos a fer les tasques que ens ha confiat, ja que vol preparar de totes maneres alguna cosa pel Congrés, i espera poder-ho fer. Però si triguem i fem fracassar el seu propòsit, llavors quedarà molt descontent. Van arribar els metges i vam haver d’interrompre’ns.
14 de febrer, nit
Va trucar una altra vegada. Li resultava difícil parlar. Evidentment, està cansat. Va parlar una altra vegada dels tres punts que ens havia encarregat, sobretot i amb més detall del que més el preocupa, és a dir, la qüestió georgiana. Va pregar que ens afanyéssim. Va donar algunes indicacions. [62]
5 de març (notes de L. A. Volódicheva)
Vladímir Ílitx va trucar sobre les 12. Va voler escriure dues cartes. Una a Trotski, [63] l’altra a Stalin; [64] va voler que es transmetés la primera personalment per telèfon a Trotski i se li comuniqués la resposta com més aviat millor. Pel que fa a la segona, va dir que ara com ara no s’enviés, i va afegir que avui hi ha alguna cosa en ell que no estava bé. Se sentia en males condicions.
6 de març (notes de L. A. Volódicheva)
Em va preguntar sobre la resposta a la primera carta (la resposta per telèfon ha estat presa taquigràficament). Va llegir la segona (a Stalin); va demanar que se li lliurés personalment i se li donés resposta immediatament. Va dictar una carta al grup Mdivani. [65] Se sentia malament. Nadiezda Konstantínovna va dir que no s’enviés aquesta carta a Stalin, la qual cosa no es va fer fins a les 7; però a les 7 va dir que havia de complir les disposicions de Vladímir Ílitx. Va tornar a parlar amb Kamenev i se li va lliurar la carta a Stalin i a Kamenev. Després, també a Zinoviev, al seu retorn de Petrograd. La resposta de Stalin es va rebre immediatament després que aquest va tenir en el seu poder la carta de Vladímir Ílitx. (Jo li havia lliurat personalment a Stalin la carta i ell em va dictar la seva resposta a Vladímir Ílitx). La carta encara no ha estat lliurada a Vladímir Ílitx perquè ha empitjorat. [66]
Notes
[1] Una reunió del Consell de tos Comissaris del Poble, presidida per Lenin.
[2] El 21 de novembre, els membres del Buró Polític del CC del PCR(v) van votar la proposició d’incloure al representant polític de la RSFSR a Itàlia, V. V. Vorovski, en la delegació soviètica a la Conferència de Lausana, proposició presentada per Chicherin, comissari del poble per Relacions Exteriors.
[3] Vicesecretari general del Consell dels Comissaris del Poble.
[4] Secretari substitut del CC del PCR(b).
[5] Secretaria tècnica del Buró Polític del CC del PCR(b).
[6] Sklianski E.M. (1892-1925) va ser vicecomissari del poble per la Defensa i vicepresident del Consell Militar Revolucionari de M República, de 1918 fins al 1924.
[7] Sokolnikov G. lia. (1888-1839), bolxevic des de 1905; després de la revolució d’octubre va ser diplomàtic i militar; des de 1922 era comissari del poble per Finances.
[8] Contenia un projecte de resolució de l’IV Congrés de la Internacional Comunista, <Esbós del Programa Agrari d’Acció>, redactat per Et Varga, i una nota del Comitè Executiu de la IC en el qual es pregava donar una opinió decisiva sobre el projecte. Lenin va enviar les seves observacions el 25 de novembre al matí.
[9] El Buró Polític votava la proposició de Chicherin d’enviar a les organitzacions de la Conferència de Lausana una nota sobre la participació soviètica en els treballs de la conferència i en particular de la comissió per als Estrets.
[10] Es votava la decisió de la secretaria del CC del PCR(b) del 24 de novembre, que designava una comissió composta per Dzerjinski (president), Manuilaki i Mitskevich-Kapsukas, per examinar urgentment la declaració dels membres del CC del PC de Geòrgia que havien renunciat el 22 d’octubre i proposar mesures aptes per instaurar una atmosfera de bona harmonia en el CC georgià. Lenin es va abstenir del vot.
[11] Amb tota probabilitat, es tracta d’una carta dirigida pel Comitè Executiu de la Internacional Comunista a Lenin, on se li demanava que rebés a algunes delegacions de l’IV Congrés de la IC, i de la carta de Stalin sobre la lluita contra l’acaparament il·legal del platí.
[12] Es tracta evidentment dels articles publicats a Pravda el 2 de febrer de 1923, que motivaven la negativa soviètica a tancar el tracte sobre les concessions a l’industrial anglès L. Urquhart.
[13] La relació de Miliutin, vicepresident del Consell Superior de l’Economia Nacional, sobre els problemes del comerç, les finances i la indústria, havia estat enviada a Lenin com a documentació per l’informe davant el X Congrés dels Soviets de tota Rússia.
[14] Wilhelm Münzenberg (1889-1940), comunista alemany, ja secretari de la Internacional Juvenil de 1918 a 1921, i ara secretari general del Comitè Exterior de l’Ajuda Obrera Internacional.
[15] El neuròleg que tenia a Lenin en tractament.
[16] El paperet adjunt diu: «Com a complement als documents sobre la qüestió del monopoli del comerç exterior, va demanar el verbal de la reunió presidida per Legiava i altres, i la llista dels números de telèfon; tot li ha estat enviat al seu apartament. Li va deixar a Lídia Alexandrova instruccions en relació amb Frumkin, Legiava i Tsiurupa sobre els documents sobre el monopoli del comerç exterior. Va parlar per telèfon amb Frumkin, Gorbunov i altres. Va examinar l’ordre dels treballs del Consell de Treball i Defensa». Aquest mateix dia se li va enviar a Lenin el verbal de la sessió de la comissió de comerç interior del Consell de Treball i Defensa, del 13 d’octubre.
[17] M. Sorokin, «El nostre orgànic industrial» (Economicheskaia Ginz, 26 de novembre de 1922). La nota porta erròniament la data del 27.
[18] Vicecomissari del poble per les Vies de Comunicació.
[19] En la sessió del 30 de novembre, el Buró Polític del CC del PCR(b) va escoltar la relació de la Comissió del plènum del CC sobre la «Unió de les Repúbliques» i va aprovar els principis fonamentals de la Constitució de l’URSS.
[20] El 30 de novembre, el Buró Polític va ratificar la decisió presa el dia 20 pel Buró d’Organització, és a dir, convocar el plènum del CC per al 15 de desembre.
[21] Pechekonov, A. V. (1867-1933), va ser líder dels «ecosocialistes populars» el 1906; el 1917 va ser ministre d’aprovisionament del govern provisional. Adversari dels Soviets, el 1922 va emigrar a l’estranger.
[22] Amb tota probabilitat. Lenin al·ludeix a l’article de F. Kin: «Els Especialistes (experiència d’una recerca estadística)», publicat el 3 de setembre de 1922 a Pravda. Sobre la base d’una enquesta duta a terme entre 230 enginyers que treballaven en les institucions soviètiques i en els trusts, en l’article s’arriba a la conclusió que, ja que existeixen dues categories d’especialistes una hostil al poder soviètic i una altra que tendeix cada dia més a col·laborar amb ell—, una de les tasques del poder soviètic ha de ser la de contribuir per tots els mitjans a una diferenciació respecte als especialistes burgesos. Segons el testimoni d’Ulianova, aquest article, escrit per l’especialista sense partit Frumkin (F. Kin era el seu pseudònim), li va interessar molt a Lenin.
[23] La carta a A. I. Sviderski, membre del Col·legi del Comissariat del Poble Per a la Inspecció Obrer-Pagesa, va ser signada per Lenin el 5 de desembre.
[24] Funcionari de la Direcció Política d’Estat (GPU).
[25] Son les notes de A. G. Mijailovski sobre la situació econòmica i financera del país i les tesis del vicecomissari del Poble per Finances, A. M. Krasnochckov, sobre el finançament de la indústria.
[26] El III Congrés de la Internacional Juvenil Comunista es va celebrar a Moscou del 4 al 16 de desembre de 1922.
[27] C. Reyes: Nuevas y viejas rutas; Buenos Aires, 1922. El llibre va ser enviat a Lenin per la secretaria del Comitè Executiu de la Internacional Comunista. El dia 7 de desembre el llibre va ser retornat a la secretaria per la seva traducció.
[28] A la Haia es va celebrar, del 10 al 15 de desembre de 1922, el Congrés internacional de la Internacional Sindical d’Amsterdam, per discutir sobre el perill d’una nova guerra mundial. Les notes dictades per Lenin sobre les tasques de la delegació soviètica es troben en les Obres escollides.
[29] A la llista s’indiquen els membres de la delegació: I. Hans, president de la Unió dels Sindicats Txecoslovacs dels Dependents Comunals; Franek, membre del Sindicat dels Obrers de la Construcció; Richter, membre del Sindicat dels Obrers de Transports; Haper, representant del Sindicat dels Obrers de la Indústria Elèctrica i del Gas. La delegació va transmetre a Lenin la salutació dels obrers txecs.
[30] Funcionari responsable del Consell Central dels Sindicats Soviètics.
[31] Veure les Obres.
[32] El verbal de la reunió del Buró Polític del 7 de desembre va ser enviat a Lenin després de la seva entrevista amb Fotieva, qui l’havia informat de les decisions preses pel Buró Polític després de la seva sortida.
[33] Veure les Obres completes, ed. russa, tom XLV, p. 330.
[34] Ibíd, p. 327.
[35] Ibíd, p. 328 i 329.
[36] Es tracta de la carta de Lenin a Constantino Lazzari, publicada a Miscel·lània de Lenin, XXXVI, p. 517, 518. B. Suvarin era un delegat al IV Congrés de la IC, convocat per Lenin, en aquest cas, com a traductor.
[37] Veure les Obres completes, tom XLV, p. 152-159.
[38] Es votava la decisió del Buró Polític (sobre el telegrama del 7 de desembre) sobre el judici dels socialistes revolucionaris a Bakú. Lenin va votar a favor. El 14 de desembre el Buró Polític va decidir no oposar-se.
[39] L’opinió de M. Frumkin sobre les tesis de la Comissió del Consell dels Comissaris del Poble per la revisió de les representacions comercials de la RSFSR a l’estranger va ser enviada l’11 de desembre i comunicada a Lenin el 13 de desembre.
[40] Amb el número 8605 en el registre s’indica la carta de Lenin a Frumkin. Amb el número 8606, les instruccions a Gorbunov perquè preparés per Lenin, per al dimarts 12 de desembre, les proves tipogràfiques de l’opuscle Per vies noves. Balanç de la Nova Política Econòmica 1921-1922. Escrits a càrrec de la comissió del STO (Consell del Treball i la Defensa); Moscou, edició STO. 1923.
[41] Veure les Obres completes.
[42] Ibíd.
[43] El 4 de desembre, el Buró Polític anul·lava la resolució del 7 de desembre que decidia enviar a Roskov a Pskov, advertint-lo que a la primera acció antisoviètica se l’expulsaria de Rússia.
[44] En la carta, Lenin expressava l’esperança que en el plènum s’aprovaria una decisió que confirmés la necessitat imprescindible del monopoli del comerç exterior, ja que una part dels qui havien votat en contra del monopoli en el plènum d’octubre havien assumit després una actitud més correcta.
[45] En la seva carta a Stalin per als membres del Buró Polític, Lenin comunicava que s’havia posat d’acord amb Trotski «per la defensa d’un punt de vista sobre el monopoli del comerç exterior», però que lamentablement havia de renunciar, per raons de salut, a la seva intervenció, que ja tenia preparada, davant del Congrés dels Soviets.
[46] Responsable de la vigilància assignat a Lenin a Gorki.
[47] Neuròleg alemany cridat a consulta per atendre a Lenin.
[48] S’estava celebrant el X Congrés dels Soviets de totes les Rússies (del 23 al 27 de desembre de 1922). Una part de la Carta al Congrés es coneix també amb el nom de Testament de Lenin.
[49] Es tracta d’una disposició concernent al número de les còpies per fer (cinc: una per ell, tres per Krupskaia i una per l’arxiu de la secretaria, amb l’anotació «secretíssim»). En els sobres devia haver-se escrit «obrir després de la mort de Lenin», però Volódicheva (segons el que aquesta va escriure el 1929) no va tenir el valor de posar aquestes paraules.
[50] Es tracta del llibre del menxevic N. S. Sukhanov, el comentari d’aquest llibre, Nostra Revolució apareix en aquest mateix número. (N. de la R.)
[51] RKI, Rabkrin: sigla i abreviatura de Rabócheie Krestiánkaia Inspektia, Inspecció Obrera i Camperola.
[52] Membre del Col·legi directiu del Comissariat del Poble pel Treball.
[53] L’informe de la Comissió Dzerjinski va ser discutit en la reunió del Buró Polític del 24 de gener de 1923: les proposicions de la comissió van ser aprovades.
[54] Es refereix al xoc entre Ordghonikidze i el grup Mdivani, durant el qual el primer va bufetejar a un membre del grup georgià.
[55] Lenin es refereix als llibres de: P. M. Kerzentsev: Principis d’organització, Petrograd, 1922; O. A Ermanaki: L’organització científica del treball i el sistema Taylor, Moscou, 1922. Aquests llibres estan citats en l’article de Lenin Més val poc i breu. Sobre el llibre d’Ermanaki existeix una crítica de Lenin titulada Una cullerada de gel en un barril de mel, que va quedar inconclusa.
[56] L’1 de febrer, el Buró Polític va autoritzar el lliurament dels documents de la comissió Dzerjinski sobre l’assumpte georgià.
[57] Fotieva va transcriure les següents indicacions de Lenin: 1) Per què el vell CC del PC de Geòrgia ha estat acusat de desviacionisme. 2) Quina culpa se li ha atribuït, com a violació de la disciplina del partit. 3) Per què s’acusa el Comitè territorial transcaucàsic d’opressió en relació amb el CC del PC de Geòrgia. 4) Els sistemes físics de pressió (la biodinàmica). 5) La línia del CC del PCR(b) en absència de Vladímir Ílitx i en presència d’ell. 6) Actitud de la Comissió: ha pres en consideració únicament les acusacions contra el CC del PC de Geòrgia, o bé també aquelles en contra del Comitè territorial de Transcaucàsia? Ha pres en consideració el cas de la biomecànica? 7) Situació actual (campanya electoral, menxevics, repressió, infecció nacionalista). (Arxiu Central del Partit de l’Institut de marxisme-leninisme, al CC del PCUS).
[58] Veure aquest mateix número, pàg. 194, (N. de la R.)
[59] És el cèlebre escrit La revolució proletària i el renegat Kautski.
[60] Veure la nota 57.
[61] Heus aquí els llibres demanats per Lenin: Rogitsin: La nova ciència i el marxisme, Khàrkiv, 1922; Sembrovski: El marxisme com a mitjà d’ensenyament, relació a la Conferència Pedagògica Ucraïnesa de juliol de 1922, Khàrkiv, 1922; Alski: Les nostres finances en el període de la guerra civil i de la NEP, Moscou, 1923; Falkner: Un compàs d’espera en el desenvolupament de la crisi industrial mundial, Moscou, 1922; Tsiperovic: Amb les nostres pròpies mans! (Balanç de l’edificació econòmica de 5 anys), Petrograd, 1922; L. Akselrod (Ortodox): Contra l’idealisme. Crítica d’alguns corrents idealistes del pensament filosòfic, Recol·lecció d’articles, Moscou-Petrograd, 1922; Drews: El mite de Crist, Moscou, 1923; Kurlov: La fi del tsarisme rus. Memòries d’un ex-comandant de gendarmeria, Moscou-Petrograd, 1920; Kanatchikov: Sobre els temes del dia (pàgines d’ideologia proletària). Petrograd, 1923; Modzalevski: Mitopoètica proletària (sobre les desviacions ideològiques de la poesia proletària contemporània), Semipalatinsk, 1922.
[62] Fotieva va transcriure: «lndicacions de Vladímir Ílitx: fer-li observar a Solts – membre del Presídium de la Comissió Central de Control del PCR(b) – que ell (Lenin) està del costat de l’ofès. Fer-li comprendre a alguns dels ofesos que està de la seva part.
»Tres elements: 1) no s’ha d’arribar a les mans; 2) cal fer concessions; 3) no es pot comparar un gran estat amb un petit.
»Ho sabia Stalin? Per què no ha reaccionat?
»La definició de «desviacionisme» per tendència al xovinisme i al menxeviquisme demostra aquesta mateixa tendència en els defensors de la gran potència».
»Reunir per Vladímir Ílitx els materials de la premsa.»
Del 15 de febrer fins al 4 de març no hi ha cap nota en el diari.
[63] Lenin li va demanar a Trotski que assumís la defensa de la «causa georgiana» en el plènum del CC. Segons els redactors de les Obres completes (tom XLV), Trotski va contestar que no podia assumir aquest compromís per estar malalt.
[64] És aquesta la carta dirigida a Stalin (amb còpia a Kamenev i a Zinoviev) que Lenin va dictar quan es va assabentar del comportament groller de Stalin amb N. Krupskaia. Per decisió del plènum del CC del 18 de desembre de 1922, Stalin era responsable que s’observés el règim que els metges havien prescrit per Lenin. Stalin s’havia incomodat amb N. Krupskaia perquè el 21 de desembre aquesta havia pres un dictat de Lenin, segons ell en contra de la prohibició dels metges (en realitat, N. Krupskaia ho havia fet amb el permís dels metges) i l’havia amenaçat de portar-la davant la Comissió de Control. Lenin va exigir a Stalin que demanés disculpes, en cas contrari trencaria les relacions amb ell. Com més tard va escriure Maria Ulianova, Stalin es va excusar. De totes maneres aquest fet confirma el judici sobre Stalin expressat per Lenin en la seva Carta a Congrés.
[65] En aquesta carta, Lenin comunicava que estava preparant una nota i un discurs sobre la qüestió georgiana.
[66] Aquí les notes s’interrompen. El text amb les paraules: «Nadiezda Konstantínovna va demanar…», està escrit en el diari en taquigrafia i va ser desxifrat el 14 de juliol de 1956 per M. A. Volódicheva.