Traducció al català realitzada per O. Sylvia Oussedik, del llibre en francès Lénine tel qu’il fut, souvenirs de contemporains, Moscou, Éditions du Progrès, 1965, tom nº 3, pp. 472-473.
Va ser el 2 de novembre de 1923 quan vaig veure Lenin per última vegada. Estava malalt quan una reunió de delegats em va enviar amb cinc camarades (tres comunistes i dos sense partit) a portar a Lenin el nostre modest present: 18 cirerers per als hivernacles dels Gorki. Coneixent malament el camí i els llocs, no hi arribarem fins cap a les 5 del vespre. Ens vàrem presentar de manera imprevista, ja que ningú als Gorki estava al corrent de la nostra visita. Maria Ilinitchna i els altres temien que la nostra visita tingués conseqüències nefastes per a la salut del malalt. Però després d’haver consultat Krúpskaia, es va decidir de deixar-nos veure Vladímir Ilitx. Se’ns va recomanar que ens quedéssim poc temps a casa seva.
Ens van donar accés a l’avantcambra. Dos minuts després vam sentir la veu de Maria Ilinitchna: “Volodia, és per tu”. La porta es va obrir, i Vladimir Ilitch va sortir, somrient. Un infermer el seguia. Vestit com de costum, Ilitch portava la seva eterna boina. Va treure’s la seva boina amb la mà esquerra, la va passar a la mà dreta i ens va allargar la mà esquerra. “Estic feliç de veure-us”, va dir amb veu clara. Ens vam emocionar tant que ens vam posar a plorar com a criatures. Li vam entregar les adreces dels obrers i de la direcció de la fàbrica i li vam donar algunes paraules de salutació de part de les nostres organitzacions locals. Cinc minuts més tard, ens vam acomiadar després d’haver-lo abraçat. L’últim a dir-li adeu va ser el camarada Kuznetsov, un obrer de seixanta anys. Van estar-se abraçat una estona. El vell Kuznetsov no deixava de repetir plorant: “Soc un obrer, jo, Vladimir Ilitch. Soc ferrer. Forjarem tot el que ens has fixat.” Vam haver d’agafar-lo gairebé a la força. Durant el sopar, Maria Ilinitchna ens va preguntar en detall sobre la nostra fàbrica, el nostre treball, la vida i les condicions de vida dels obrers. Ens va demanar d’escriure al Pravda.
L’endemà, vam marxar de Gorki. El camarada que feia les cures a Lenin ens havia dit que aquest havia llegit i rellegit fins a les 2 de la matinada les nostres adreces. Mai oblidaré aquests moments feliços. Gràcies als camarades d’haver-me donat l’oportunitat de veure una última vegada al nostre estimat líder.
El primer aniversari 1924 … 21 de gener …1925.
Lenin i el leninisme.
“Moskovski rabotchi”, 1925 pp. 219-220