Mots d’introducció a aquesta petita antologia Lenin i Gramsci (1917-1926):
No es pot comprendre la vida i l’obra d’Antonio Gramsci entre 1917 i 1937 sense conèixer l’obra de Lenin i seguint el fil dels esdeveniments per reconstruir la lectura que Gramsci en va fer. Podem dir que Gramsci va ser un dels majors i més interessants traductors de Lenin a occident (aquí uso el concepte de traductibilitat gramscià). Les referències a Lenin en l’obra escrita de Gramsci entre 1917 i 1926 són nombrosíssimes [1], aquesta petita antologia inclou solament alguns d’aquests textos.
Joan Tafalla
Leninisme i marxisme de Rodolfo Mondolfo [2]
Es diu que un professor alemany d’institut, que estranyament havia aconseguit enamorar-se, combinava així la pedagogia i la tendresa: —M’estimes, tresor? –Sí! No, en la resposta ha de repetir-se la pregunta, així: —Sí, t’estimo, ratolinet!
Rodolfo Mondolfo és aquest professor; el seu amor per la revolució és amor gramatical. Ell interroga i s’irrita per les respostes. Pregunta: —Marx? Se li respon: —Lenin. Això no és científic, pobres de nosaltres, no pot satisfer el sentit filològic de l’erudit i de l’arqueòleg. I amb una serietat catedralícia que entendreix, Mondolfo suspèn, suspèn, suspèn: zero en gramàtica, zero en ciència comparada, zero en la prova pràctica de magisteri.
Sabem que la serietat professoral és només una aparença de serietat: és pedanteria, sovint és incomprensió absoluta. Mondolfo fa un procés d’intencions, i atribueix als comunistes russos intencions que o mai han tingut o que no tenen cap valor històric real. El fet essencial de la Revolució Russa és la instauració d’un tipus nou d’estat: l’Estat dels Consells. A això ha de dirigir-se la crítica històrica. Tota la resta és contingència, condicionada per la vida política internacional que, per a la Revolució Russa, significa: bloqueig econòmic, guerra en fronts de milers de quilòmetres contra els invasors, guerra interna contra els sabotejadors. Nimietats, per a Mondolfo, que no té en compte res d’això. Ell vol precisió gramatical d’un estat que està obligat a emprar tot el seu poder i els seus mitjans per existir, per unir la seva existència a la revolució internacional.
Mondolfo dirigeix tota la seva agudesa a denunciar el sentit antimarxista d’un conte de Maksim Gorki, «Bombetes». El conte ha estat publicat per Izvéstia,[3] de Petrograd (potser Mondolfo ignora aquest detall), és a dir, pel periòdic oficial de la Comuna del Nord. Perquè és suggestiu, perquè expressa amb suficient claredat el procés de desenvolupament del comunisme rus. Mondolfo, que no té en compte el fet essencial de la Revolució Russa, l’Estat dels Soviets, no ha comprès el conte. D’entrada, el seu text no és exacte: ha estat traduït de l’alemany, mentre que el Mercure de France l’ha publicat en traducció directa del rus. Al Mercure, els mugics[4] del comtat d’Omsk efectuen un acte real de lluita de classes: no és un llogaret que expropia un altre llogaret, sinó que les requises ocorren al selo,[5] és a dir, al centre camperol on resideix la burgesia, els opulents (com el mugik siberià anomena la burgesia); al castello, com diria un camperol del sud d’Itàlia. I el conte descriu com són els contactes entre la indústria moderna i l’agricultura patriarcal, és a dir, com els bolxevics aconsegueixen suscitar, en interès dels uns i els altres, la unitat entre els camperols i els obrers. I descriu com es fa, en el règim comunista, l’acumulació del capital (necessària per al progrés econòmic), que, sent administrat pel soviet, pel poder de l’Estat, i no per individus particulars, mostra una possibilitat de desenvolupament social en la Revolució Russa que se li escapa completament a Mondolfo, com al gramàtic se li escapa sempre l’ànima de la poesia.
Mondolfo ha retret als alemanys l’esclavitud de l’esperit. Ai!, quants papes infal·libles tiranitzen la consciència dels homes lliures i assequen en ells qualsevol brot d’humanitat!
Notes
[1] Es poden trobar en les antologies de textos gramscians en italià, inaccessibles al lector català mitjà. EN català es poden trobar a l’antologia Qui vol el fi, vol els mitjans. Jacobinisme i bolxevisme (1917-1926), edició de Joan Tafalla, traducció de Joan i Mercè Tafalla, Manresa, Tigre de Paper, 2019. En castellà: Antonio Gramsci, Allí donde la voluntat quiera y como la voluntad desee. Escritos sobre jacobinismo, bolchevismo, Lenin y la Revolución rusa, edición de Joan Tafalla, Vilassar de Dalt, El Viejo Topo, 2018.
[2] L’Ordine Nuovo, 15 de maig de 1919, any 1, núm. 2. Nota apareguda sota la rúbrica «La batalla de les idees», a propòsit de l’article «Leninisme i marxisme», de Rodolfo Mondolfo, publicat a Critica Sociale, abril-maig de 1919. Ligouri ens adverteix que, malgrat les crítiques de Gramsci al positivisme i al determinisme de Mondolfo, «En els Quaderns aquestes motius polèmic hi romanen, però Gramsci reconeix la serietat del Mondolfo estudiós, tot jutjant el seu llibre sobre Engels de 1912 (cf. QP 16, 2).
[3] Aparegut a Novaia Zizn i reproduït a Izvestia el 20 de juny de 1918.
[4] En rus, ‘camperol’.
[5] En rus, ‘poble’, ‘llogaret’.